

La guerra no coneix fi. Les seves víctimes es compten per milers, i cada dia que passa ens fa perdre l'esperança... poc a poc. El menjar comença a escassejar, i el nostre refugi s'està enfonsant a trossos. Però seguim resistint. Veiem cares noves per la ciutat: els amables al mercat improvisat o a les cases veïnes, i els hostils durant la nit, amb llanternes cegadores i pals i ganivets. Busquem noves rutes per recórrer les runes, fins i tot sota terra, per evitar els trets dels francotiradors i saquejar qualsevol cosa que tingui valor. Mai és molt. Però seguim resistint. No ens queda altra.
Compartir a xarxes socials